A Espanya
- Venia de molts anys d'inestabilitat política: la proclamació l'11 de febrer de 1873 de la Primera República Espanyola, la III Guerra Carlista, les presions entre els partits progressistes i els liberals (sexenni democràtic, trienni conservador, etc.).
- Restauració de la Monarquia Borbònica amb Alfons XII de Borbó: Presentat per sí mateix com un rei catòlic, espanyol, constitucionalista i liberal. (1875- 1885). En morir prematurament, es proclama regenta Cristina D'Hasburg-Lorena fins el 1902.
- Reinstauració del Sufragi Universal masculí (26 de juny 1890)
- Primera celebració del 1 de maig
- Restauració de la Monarquia Borbònica amb Alfons XII de Borbó: Presentat per sí mateix com un rei catòlic, espanyol, constitucionalista i liberal. (1875- 1885). En morir prematurament, es proclama regenta Cristina D'Hasburg-Lorena fins el 1902.
- Reinstauració del Sufragi Universal masculí (26 de juny 1890)
- Primera celebració del 1 de maig
- Governa Antonio Cánovas Castillo anomenat “El Monstre” a Catalunya. Exerceix una gran repressió sobre l’anarcosindicalisme
Política i institucions a Catalunya
- No hi ha Generalitat
- Catalunya busca alternatives a la Restauració espanyola. El moviment obrer pateix una forta desarticulació originada per la persecució sistemàtica del govern de la Restauració
- Barcelona capitalitza la indústriai la modernitat impulsades per la burgesia catalana, que diferencia el principat de la resta d'estat espanyol. Procés que culmina amb l'Exposició Universal de Barcelona 1888.
- Els interessos econòmics i socials de Catalunya no corresponen amb els del Govern Central. Pols Polític.
Societat, economía i urbanisme
L' 1 de maig: Celebració de vagues i manifestacions obreres simultàniament a diversos punts del principat, Espanya i altres països d’Europa. Juntament amb el dia 4 de maig (algunes ciutats van celebrar les reivindicacions aquest dia) la classe obrera europea va organitzar-se per reclamar de forma conjunta i coordinada la jornada laboral de 8 hores. No era la primera vegada que a Catalunya es reclamava la reducció de la jornada laboral. L’any 1886 es va organitzar una campanya, impulsada per la Federació Barcelonesa, a favor de la reducció de la jornada, fet que va concloure en la creació de la Comissió interina de les vuit hores l’any 1887.
 | ||
| Eleccions amb el sufragi universal masculí (1- febrer- 1891) |
Política i institucions a Catalunya
- No hi ha Generalitat
- Catalunya busca alternatives a la Restauració espanyola. El moviment obrer pateix una forta desarticulació originada per la persecució sistemàtica del govern de la Restauració
- Barcelona capitalitza la indústriai la modernitat impulsades per la burgesia catalana, que diferencia el principat de la resta d'estat espanyol. Procés que culmina amb l'Exposició Universal de Barcelona 1888.
- Els interessos econòmics i socials de Catalunya no corresponen amb els del Govern Central. Pols Polític.
Societat, economía i urbanisme
L' 1 de maig: Celebració de vagues i manifestacions obreres simultàniament a diversos punts del principat, Espanya i altres països d’Europa. Juntament amb el dia 4 de maig (algunes ciutats van celebrar les reivindicacions aquest dia) la classe obrera europea va organitzar-se per reclamar de forma conjunta i coordinada la jornada laboral de 8 hores. No era la primera vegada que a Catalunya es reclamava la reducció de la jornada laboral. L’any 1886 es va organitzar una campanya, impulsada per la Federació Barcelonesa, a favor de la reducció de la jornada, fet que va concloure en la creació de la Comissió interina de les vuit hores l’any 1887.
 |
| Precarietat laboral i salarial dels obrers de les fàbriques textils. |
La jornada de vaga es va caracteritzar per la divisió de pensament entre socialistes i anarquistes. Tot i que la demanda principal era la reducció de la jornada laboral, els obrers reclamaven altres drets, així com l’abolició de determinades practiques, com el treball infantil. Un informe presentat l’any 1883 per Luis Aner fa constar com infants de 6 anys ja treballaven a les fabriques.
La proposta socialista, més moderada, reclamava:
- la limitació de la jornada de treball en un màxim de 8 hores pels adults
- prohibició de treball als menors de 14 anys
- reducció de la jornada laboral a 6 hores en els nens i nenes entre 14 i 18 anys
- Abolició del treball per la nit per la dona i als obrers menors de 18 anys
- Descans no interromput de 36 hores, com a mínim, cada setmana
- Prohibició de certs gèneres de industria i certs sistemes de fabricació perjudicials per la salut dels treballadors
- Supressió del pagament amb espècies o comestibles i de les Cooperatives patronals
- Supressió de les agències de col•locació
- Vigilància dels tallers i establiments industrials
- la limitació de la jornada de treball en un màxim de 8 hores pels adults
- prohibició de treball als menors de 14 anys
- reducció de la jornada laboral a 6 hores en els nens i nenes entre 14 i 18 anys
- Abolició del treball per la nit per la dona i als obrers menors de 18 anys
- Descans no interromput de 36 hores, com a mínim, cada setmana
- Prohibició de certs gèneres de industria i certs sistemes de fabricació perjudicials per la salut dels treballadors
- Supressió del pagament amb espècies o comestibles i de les Cooperatives patronals
- Supressió de les agències de col•locació
- Vigilància dels tallers i establiments industrials
D'altra banda, els anarquistes no es conformaven amb una simple demanda. No estaven disposats a esperar gaires anys la reducció de la jornada laboral. Per aquest motiu, cridaven a una vaga general prolongada fins a aconseguir els seus objectius.
Espoli fiscal
Segons l’economista català Ferran Alsina (1861-1907), l’any 1890 Catalunya pagava de contribució més de 8’8 milions de pessetes de l’època, mentre que la resta de territoris de l’Estat hi aportaven 32’7 milions de pessetes, en un moment en què Catalunya tenia 1’8 milions d’habitants sobre els 17’5 milions de tot l’Estat espanyol. És a dir, que Catalunya aportava a les arques de l’Estat un 27% dels recursos, tot i representar només un 10% de la població. Aquest article fou publicat a “Celobert” edició de Blanes (abril 2010, nº78) i edició de Lloret de Mar (abril-maig 2010, nº52).
Revolució industrial
 |
| Construcció del Banc d'Espanya, 1889 |
Revolució industrial
(1840-1891) La integració de Catalunya dins l’economia de l’Estat espanyol va suposar un gran impuls per al procés d’industrialització. Durant els primers anys els productes primaris van tenir un clar paper principal, amb una contribució força important del sector agrícola.
Jordi Maluquer assimila la industrialització catalana al model de les industrialitzacions pioneres amb una taxa de creixement moderat. Proporció elevada de béns de consum respecte del total industrial, escassa tendència a la concentració, gran capacitat d’autosuficiència en l’obtenció de tecnologia i de capitals, poc protagonisme per part de l’Estat i de la banca en la industrialització i una significativa contribució del sector agrícola. (La gènesi de la societat de masses a Catalunya, 1888-1939; Francesc Espinet i Burunat i Joan Manuel Tresserras Gaju)
Jordi Maluquer assimila la industrialització catalana al model de les industrialitzacions pioneres amb una taxa de creixement moderat. Proporció elevada de béns de consum respecte del total industrial, escassa tendència a la concentració, gran capacitat d’autosuficiència en l’obtenció de tecnologia i de capitals, poc protagonisme per part de l’Estat i de la banca en la industrialització i una significativa contribució del sector agrícola. (La gènesi de la societat de masses a Catalunya, 1888-1939; Francesc Espinet i Burunat i Joan Manuel Tresserras Gaju)
 |
| Indústria tèxtil catalana, avançada tecnològicament. Fonts: http://ca.wikipedia.org/wiki/ La Gènesi de la societat de Masses a Catalunya, 1888-1939, Espinet i Tresserras. |
